Jo no en sé de teologia ni tinc estudis bíblics, ni d'arqueologia ni de...
Però, encara que cregui que no t'ajudarà gaire i menys al grup, t'escric
aquestes línies abans d'anar a dormir, amb tranquil·litat i silenci...
Bé. La cosa és que humilment crec que el "teorema" que el
teu germà i els seus amics,t'han formulat és més una qüestió de temps, és a
dir, d'eternitat, Déu (per als que creiem) no té principi ni final i sempre
està, sempre hi és!
Voler demostrar allò que no es pot demostrar penso que és molt difícil.
Fa temps vaig llegir alguna cosa com que "no es pot demostrar la
inexistència de Déu, per què existeix. És, deia, com voler demostrar que ni tu
ni jo existim". I segur que mai ho he dubtat, perquè he tingut moltes
comprovacions...malgrat el dolor actual, el patiment de tantes persones...Déu
hi és.
On estava en aquell moment? Senzillament, potser és una bajanada, estava...
Però és que negar o pensar que no hi era, o que no ara, en el segle XXI,
amb tot el que està passant, dubtar o negar que Déu existeix és fàcil de dir.
És com a la mort d'un ésser estimat, un en aquell moment, per què et toca
directament, es queixa, i crida, i "renega" de perquè "ho ha
permès"...
Recordo, de quan estudiava, un text de Marco Aureli que deia "allò
important és el que ens queda, tot allò del que estem segurs. Si després
resulta que existeix un Déu,doncs ja n'hi hauria prou amb haver viscut una vida
que dignifica a tots els que ens rodegen, tractant-los d' igual a igual".
Potser allò realment important és pensar en els altres, en tants que puc
ajudar, escoltar, estar al seu costat...i viure el regal de la vida, al dia, en
plenitud.
Uff!!! Quin rotllo m'ha sortit, no sé pas si enviar-ho, però si com deis tu
mateixa, si t'ajuda, endevant i si no, deixa-ho córrer tranquil·lament!!!
Segur que altres persones més qualificades et poden donar respostes més
directes i adients. Potser ja ho has fet, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què et sembla?