Déu ja existia aleshores? I l’home no existia? Com és possible? Però
que no érem la nineta dels ulls de Deú? Resulta, doncs, que Déu era allà,
durant milions d’anys i que no va trobar el moment de crear-nos, vaja, que amb
els dinosaures ja s’entretenia prou?
És a dir, que Déu o el big-bang o el sum-sum-corda, va anar creant el
món i un bon dia va fer l’home i va fer (o se li va escapar) que ens penséssim
que som súper importants. Perquè ens ho pensem, que sort de nosaltres que algú
pensa en aquest món, que no tot són coses inanimades o animals irracionals.
I malgrat això hem descobert, perquè això sí que ho hem descobert
nosaltres solets, que uns animalots van existir durant milions d’anys sense
nosaltres. Com s’ho van fer? Perquè intel·ligents no sembla que ho fossin... o
sí? Vaja, segur que no! O sigui que Déu no els va poder explicar res sobre
aquestes teories, diguem-ne religioses, de fer el bé i de no portar-se
malament.
I si Déu tenia homes en algun altre “món” o planeta? Això explicaria
almenys la nostra importància. Llàstima que no tenim cap dada sobre això. Però
potser fa 100-200 milions d’anys Déu tenia dinosaures aquí però tenia “els
homes” en un altre lloc. Això encara no ho hem esbrinat, quan ho esbrinem segur
que ho entenem tot una mica més. No del tot, però una mica més sí.
En resum, que Déu fa 100 milions d’anys feia moltes coses amb els
dinosaures per exemple, però el que no sé és què feia “sense nosaltres”!
Em sembla que mirar el món amb els paràmetres de temps i de lògica
humana... no és del tot real.
Ja anirem millorant la lògica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Què et sembla?